Pràctica 2: Determinació del grup sanguini

DETERMINACIÓ DE GRUPS SANGUINIS

MATERIAL

Sèrum humà anti-A, anti-B

Portaobjectes

Escuradents plans

Llancetes esterilitzades

Alcohol

PROCEDIMENT: Després de desinfectar amb alcohol, fes una punció amb una llanceta esterilitzada en el dit índex o en el dit polze. Tingues preparat un portaobjectes ben net. Posa una gota de sang en un extrem del porta, una altra en mig i una tercera en l’extrem. Deixa caure, sense tocar, una gota de sèrum anti-A (color blau)sobre la primera gota de sang i una gota de sèrum anti-B (color groc) sobre la segona.  Amb un escuradents remou bé cada gota procurant que no hi hagi cap barreja. Deixa reposar uns 20 segons i després imprimeix un suau balanceig al porta. Observa la possible aglutinació. Notaràs que l’aglutinació amb els sèrums anti-A i anti-B és molt ràpida.

ACTIVITATS:

1. Completa: Els que pertanyen al grup A : tenen l’antigen ___A______ i l’anticòs ___B______ Els que pertanyen al grup B : tenen l’antigen____B _____ i l’anticòs ___A______ Els que pertanyen al grup AB : tenen l’antigen ___A,B______ i l’anticòs ____-_____ Els que pertanyen al grup O : tenen l’antígen ___-______ i l’anticòs __A,B______ La sang analitzada és del grup sanguini __A____ perquè ___ha reaccionat amb l’antigen A .

2. Completa la taula amb els anticossos que contenen la sang pertanyent al diferents grups sanguinis

Grups sanguinis	A	B	AB	O
Tipus d’anticossos	B	A	-	A,B

3. En el quadre següent es mostra amb quins antisèrums s’ha produït aglutinació, en analitzar la sang de diverses persones. Volem saber el grup sanguini corresponent a cadascuna.

Persona	Anti-A	Anti-B	Anti-AB	Grup sanguini (fenotip)	Grup sanguini (possibles genotips)
1	Si	Si	Si
2 Adrià	Si	No	Si	A	AA  AO
3 Helena	No	No	No	O	OO
4	No	Si	Si

4. Ara completa la següent taula contestant SÍ / NO segons hagi compatibilitat de grups sanguinis entre el donant i el receptor.

Donant	Receptor
	A	B
A	S	N
B	N	S
AB	N	N
O	S	S

Donant	Receptor
	AB	O
A	S	N
B	S	N
AB	S	N
O	S	S

Segons la taula que has omplert el donant universal és el grup_O____ i el receptor universal és el grup___AB___ .

5. Explica per quina raó la sang del grup sanguini O és la més sol·licitada en els bancs de sang.

Ja que la sang d’aquestes persones és compatible amb qualsevol altre grup sanguini, per tant en qualsevol moment què hi hagi d’haver un canvi de sang d’una persona a una altre, la sang del grup sanguini O serà la més apropiada.

6. De les parelles següents, digues qui pot ser el donant i qui el receptor.

Persona del grup A (Donant)- persona del grup AB (Receptor) à Doncs perquè el grup AB no tenen cap anticòs que pugui eliminar l’antigen A, en canvi, la persona del grup A té l’anticòs B, per tant no pot rebre sang del grup AB, ja que tenen l’antigen B.

                              

Persona del grup O (Donant)- persona del grup B(Receptor) à El grup sanguini O és el donant universal, ja que no té cap antigen, per tant és compatible amb tots els grups sanguinis.

 PRÀCTICA

-          Títol: Determinació de grups sanguinis

-          Objectius: L’objectiu principal de la pràctica era determinar el grup sanguini d’una de les dues persones del grup.

-          Bases teòriques (fonament de l’acció del reactiu i herència del sistema de grups sanguinis ABO): Els resultats, els podríem saber a través dels nostres coneixements, ja que sabem els antígens i anticossos que tenen cadascun dels grups. També sabem que els reactius que vam fer servir, cada un reacciona amb un grup determinat, per exemple el sèrum Anti-A reacciona amb el grup sanguini A, això ho vèiem ja que la sang es coagulava, el sèrum Anti-B reacciona amb el grup sanguini B, per tant coagulava la sang B, i si les dues mostres es coagulaven significaria que la sang era AB, i si pel contrari no reacciona amb cap.

-          Material: Alcohol per desinfectar, un punçó, portaobjectes, un microscopi, sèrum Anti-A i Anti-B.

-          Procediment: Al tenir preparat el portaobjectes i haver-nos desinfectat el dit, ens punxem el dit amb el punçó i col·loquem una gota a cada extrem del portaobjectes, llavors ens tornem a netejar el dit i tirem el punçó, llavors agafem els sèrums i els col·loquem cada un a un extrem, llavors observem els resultats i extraiem les conclusions.

-          Resultats: Veiem que la sang ha reaccionat amb el sèrum Anti-A a un costat i a l’altre costat on hi havia el sèrum Anti-B no ha reaccionat.

-          Conclusions: Podem concloure que la sang és del tipus A, ja que ha reaccionat amb el sèrum Anti-A, però no amb el Anti-B.

** Imprescindible portar la bata de laboratori

EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC

1.       EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC

És la defensa natural del cos contra les infeccions. Per mitjà d'una sèrie de passos, el cos combat i destrueix organismes infecciosos invasors abans que causin dany. Quan el seu sistema immunològic està funcionant adequadament, li protegeix d'infeccions que li causen malaltia.


El procés immunològic funciona així: un agent infecciós entra en el cos. El  sistema immunològic està sempre alerta per detectar i atacar a l'agent infecciós abans que causi dany. L'agent del sistema immunològic ho reconeix com un cos aliè. Aquests cossos externs es diuen antígens. I els antígens han de ser eliminats.
La primera línia de defensa del cos és un grup de cèl·lules anomenades macròfags. Aquestes cèl·lules circulen pel corrent sanguini i en els teixits del cos, vigilants dels antígens.
Quan un invasor entra, un macròfag ràpidament ho detecta i ho captura dins de la cèl·lula. Enzims a l'interior del macròfag destrueixen a l'antigen processant-ho en trossos petits anomenats pèptids antigènics. De vegades aquest procés per si solament és suficient per eliminar a l'invasor. No obstant això, en la majoria dels casos, altres cèl·lules del sistema immunològic han d'unir-se a la lluita.

Una vegada que aquest complex és reconegut, els limfòcits T envien senyals químics anomenats citosines. Aquestes citosines atreuen més limfòcits T. També alerten a altres limfòcits, de la classe B, perquè produeixin anticossos.
Aquests anticossos s'alliberen a la circulació sanguínia per trobar i unir més antígens, de tal forma que els invasors no es puguin multiplicar. En l'últim pas d'aquest procés, una cèl·lula anomenada fagòcit s'encarrega de remoure l'antigen del cos.
Els òrgans i teixits del sistema limfàtic, distribuïts àmpliament en tot el cos, es classifiquen en dos grups amb base en les seves funcions. Els òrgans limfàtics primaris constitueixen l'ambient idoni per a la divisió de les cèl·lules mare i la seva maduració en cèl·lules B i T, o sigui, els limfòcits que s'encarreguen de les respostes immunitàries. Aquests òrgans són la medul·la òssia vermella, que es troba en els ossos plans. Els òrgans i teixits limfàtics secundaris, on té lloc gran part de les respostes immunitàries, comprenen els ganglis i fol·licles limfàtics i la melsa.

2.       ANTICOSSOS

Els anticossos són glucoproteïnes que circulen per la sang a la crida i cerca dels antígens que danyen l'organisme. El coneixement del mecanisme de resposta del cos humà enfront dels antígens que causen les malalties ha donat lloc a les vacunes, que fan que el cos s'avanci a un possible contagi fent-ho immune.
La funció bàsica dels anticossos és la de neutralitzar elements externs, antígens, com a bacteris, paràsits i virus. A més, cada immunoglobulina és única i específica per a cada tipus d'antigen.
Els anticossos, una vegada produïts, romanen circulant per la sang durant mesos, la qual cosa genera la immunitat durant llargs períodes a un cert antigen. Aquesta és la base de les vacunes: crear aquesta immunitat a certs organismes patògens externs després de provocar la segregació per part del sistema immunitari de les immunoglobulines corresponents.

Anticos

3.       LES MALALTIES DEL SISTEMA IMMONOLÒGIC

Hipersensibilitat: es una reacció immunitària exagerada que produeix un quadre patològic causant trastorns, incomoditat i de vegades, la mort sobtada. Té molts punts en comú amb la autoimmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d'hipersensibilitat requereixen que l'individu hagi estat prèviament sensibilitzat, és a dir, que hagi estat exposat almenys una vegada als antígens en qüestió.

Al·lèrgies:  és una hipersensibilitat a una partícula o substància que, si s'inhala, ingereix o es toca produeix uns símptomes característics.
La substància a la qual s'és al·lèrgic es denomina "al·lergogen", i els símptomes provocats són definits com a "reaccions al·lèrgiques". Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest respon produint una gran quantitat d'anticossos anomenats IgE. La successiva exposició al mateix al·lergogen produirà l'alliberament de mediadors químics, en particular la histamina, que produiran els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.

Immunodepressió: és un estat patològic en el qual el sistema immunitari no compleix amb el paper de protecció que li correspon deixant a l'organisme vulnerable a la infecció. Les immunodeficiències causen a les persones afectades una gran susceptibilitat a patir infeccions i una major prevalença de càncer.
Les immunodeficiències poden ser primàries (o congènites) i secundàries (o adquirides). Les primàries es manifesten, excepte algunes excepcions, des de la infància, i es deuen a defectes congènits que impedeixen el correcte funcionament del sistema immunitari. Les secundàries, en canvi, són el resultat de l'acció de factors externs, com a desnutrició, càncer o diversos tipus d'infeccions. Un exemple d'immunodeficiència adquirida per una infecció viral és la SIDA.

4.       ANTICOSSOS MONOCLONALS

 Els anticossos monoclonals són versions sintètiques de les proteïnes del sistema immune (anticossos) que estan dissenyats per atacar un objectiu específic (en aquest cas, proteïnes que es troben en la superfície de les cèl·lules canceroses). Aquests medicaments poden ajudar al fet que el sistema immune d'una persona reaccioni i destrueixi les cèl·lules canceroses.

5.       UTILITAT DELS ANTICOSSOS MONOCLONALS EN LA TERÀPIA

Hi ha diferents aplicacions:

1)    S’utilitzen en la teràpia de pacients amb leucèmia limfoblasts resistent a la teràpia convencional.

2)     En el tractament del càncer. La idea és fabricar anticossos contra receptors cel·lulars de cèl·lules canceroses i conjugar-los amb substàncies químiques tòxiques, amb radioisòtops o substàncies tòxiques naturals.

3)    Per prevenir el rebuig del trasplantament renal.

4) En la teràpia de malalties per autoimmunitat. Les malalties per autoimmunitat es produeixen perquè el sistema immunològic reconeix als seus propis teixits.

6.       ALTRES APLICACIONS DELS ANTICOSSOS MONOCLONALS

S’estan utilitzant, per exemple, per caracteritzar i purificar noves substàncies biològiques, com les interleuquines, la caquèctica, encefalines, endorfines i moltes altres substàncies. Altres publicacions els utilitzen com a marcadors cel·lulars, ja sigui en embriologia i en diferenciació cel·lular. Així, per exemple, els limfòcits, al microscopi, es veuen tots iguals, però ara s'han classificat en diferents tipus, d'acord a les seves propietats funcionals. Aquesta classificació es realitza amb l'ajuda d'anticossos monoclonals.

7.       RECERCA BIOMÈDICA I ELS ANTICOSSOS MONOCLONALS

Els anticossos monoclonals han passat a constituir un complement indispensable per a l'enginyeria genètica i la biotecnologia. Mitjançant l'enginyeria genètica s'aconsegueix que bacteris o altres microorganismes produeixin substàncies d'ús mèdic (interferon, insulina, hormona de creixement, etc.), però per poder usar-les en humans, aquestes necessiten purificar-se, perquè juntament amb elles hi ha molts uns altres contaminants (proteïnes bacterianes, restes de bacteri o uns altres contaminants). Els anticossos monoclonals poden utilitzar-se per a aquesta purificació. El procediment consisteix a passar el material impur a través d'una columna que conté anticossos monoclonals fixos en una matriu i que són específics per a la substància que es vulgui purificar. Els anticossos atrapen aquesta substància mentre totes les impureses segueixen el seu camí. Posteriorment es tracta la columna de manera de trencar el complex antigen/anticòs, quedant així el producte pur.

Aquesta tècnica també s'utilitza per purificar vacunes preparades per enginyeria genètica, a qualsevol antigen viral. La tècnica té l'inconvenient que per separar l'antigen de l'anticòs s'utilitzen mètodes dràstics que poden alterar la qualitat de la proteïna, podent obtenir-se productes inactius.

Cèl·lules humanes