EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC

1.       EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC

És la defensa natural del cos contra les infeccions. Per mitjà d'una sèrie de passos, el cos combat i destrueix organismes infecciosos invasors abans que causin dany. Quan el seu sistema immunològic està funcionant adequadament, li protegeix d'infeccions que li causen malaltia.


El procés immunològic funciona així: un agent infecciós entra en el cos. El  sistema immunològic està sempre alerta per detectar i atacar a l'agent infecciós abans que causi dany. L'agent del sistema immunològic ho reconeix com un cos aliè. Aquests cossos externs es diuen antígens. I els antígens han de ser eliminats.
La primera línia de defensa del cos és un grup de cèl·lules anomenades macròfags. Aquestes cèl·lules circulen pel corrent sanguini i en els teixits del cos, vigilants dels antígens.
Quan un invasor entra, un macròfag ràpidament ho detecta i ho captura dins de la cèl·lula. Enzims a l'interior del macròfag destrueixen a l'antigen processant-ho en trossos petits anomenats pèptids antigènics. De vegades aquest procés per si solament és suficient per eliminar a l'invasor. No obstant això, en la majoria dels casos, altres cèl·lules del sistema immunològic han d'unir-se a la lluita.

Una vegada que aquest complex és reconegut, els limfòcits T envien senyals químics anomenats citosines. Aquestes citosines atreuen més limfòcits T. També alerten a altres limfòcits, de la classe B, perquè produeixin anticossos.
Aquests anticossos s'alliberen a la circulació sanguínia per trobar i unir més antígens, de tal forma que els invasors no es puguin multiplicar. En l'últim pas d'aquest procés, una cèl·lula anomenada fagòcit s'encarrega de remoure l'antigen del cos.
Els òrgans i teixits del sistema limfàtic, distribuïts àmpliament en tot el cos, es classifiquen en dos grups amb base en les seves funcions. Els òrgans limfàtics primaris constitueixen l'ambient idoni per a la divisió de les cèl·lules mare i la seva maduració en cèl·lules B i T, o sigui, els limfòcits que s'encarreguen de les respostes immunitàries. Aquests òrgans són la medul·la òssia vermella, que es troba en els ossos plans. Els òrgans i teixits limfàtics secundaris, on té lloc gran part de les respostes immunitàries, comprenen els ganglis i fol·licles limfàtics i la melsa.

2.       ANTICOSSOS

Els anticossos són glucoproteïnes que circulen per la sang a la crida i cerca dels antígens que danyen l'organisme. El coneixement del mecanisme de resposta del cos humà enfront dels antígens que causen les malalties ha donat lloc a les vacunes, que fan que el cos s'avanci a un possible contagi fent-ho immune.
La funció bàsica dels anticossos és la de neutralitzar elements externs, antígens, com a bacteris, paràsits i virus. A més, cada immunoglobulina és única i específica per a cada tipus d'antigen.
Els anticossos, una vegada produïts, romanen circulant per la sang durant mesos, la qual cosa genera la immunitat durant llargs períodes a un cert antigen. Aquesta és la base de les vacunes: crear aquesta immunitat a certs organismes patògens externs després de provocar la segregació per part del sistema immunitari de les immunoglobulines corresponents.

Anticos

3.       LES MALALTIES DEL SISTEMA IMMONOLÒGIC

Hipersensibilitat: es una reacció immunitària exagerada que produeix un quadre patològic causant trastorns, incomoditat i de vegades, la mort sobtada. Té molts punts en comú amb la autoimmunitat, on els antígens són propis. Les reaccions d'hipersensibilitat requereixen que l'individu hagi estat prèviament sensibilitzat, és a dir, que hagi estat exposat almenys una vegada als antígens en qüestió.

Al·lèrgies:  és una hipersensibilitat a una partícula o substància que, si s'inhala, ingereix o es toca produeix uns símptomes característics.
La substància a la qual s'és al·lèrgic es denomina "al·lergogen", i els símptomes provocats són definits com a "reaccions al·lèrgiques". Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest respon produint una gran quantitat d'anticossos anomenats IgE. La successiva exposició al mateix al·lergogen produirà l'alliberament de mediadors químics, en particular la histamina, que produiran els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.

Immunodepressió: és un estat patològic en el qual el sistema immunitari no compleix amb el paper de protecció que li correspon deixant a l'organisme vulnerable a la infecció. Les immunodeficiències causen a les persones afectades una gran susceptibilitat a patir infeccions i una major prevalença de càncer.
Les immunodeficiències poden ser primàries (o congènites) i secundàries (o adquirides). Les primàries es manifesten, excepte algunes excepcions, des de la infància, i es deuen a defectes congènits que impedeixen el correcte funcionament del sistema immunitari. Les secundàries, en canvi, són el resultat de l'acció de factors externs, com a desnutrició, càncer o diversos tipus d'infeccions. Un exemple d'immunodeficiència adquirida per una infecció viral és la SIDA.

4.       ANTICOSSOS MONOCLONALS

 Els anticossos monoclonals són versions sintètiques de les proteïnes del sistema immune (anticossos) que estan dissenyats per atacar un objectiu específic (en aquest cas, proteïnes que es troben en la superfície de les cèl·lules canceroses). Aquests medicaments poden ajudar al fet que el sistema immune d'una persona reaccioni i destrueixi les cèl·lules canceroses.

5.       UTILITAT DELS ANTICOSSOS MONOCLONALS EN LA TERÀPIA

Hi ha diferents aplicacions:

1)    S’utilitzen en la teràpia de pacients amb leucèmia limfoblasts resistent a la teràpia convencional.

2)     En el tractament del càncer. La idea és fabricar anticossos contra receptors cel·lulars de cèl·lules canceroses i conjugar-los amb substàncies químiques tòxiques, amb radioisòtops o substàncies tòxiques naturals.

3)    Per prevenir el rebuig del trasplantament renal.

4) En la teràpia de malalties per autoimmunitat. Les malalties per autoimmunitat es produeixen perquè el sistema immunològic reconeix als seus propis teixits.

6.       ALTRES APLICACIONS DELS ANTICOSSOS MONOCLONALS

S’estan utilitzant, per exemple, per caracteritzar i purificar noves substàncies biològiques, com les interleuquines, la caquèctica, encefalines, endorfines i moltes altres substàncies. Altres publicacions els utilitzen com a marcadors cel·lulars, ja sigui en embriologia i en diferenciació cel·lular. Així, per exemple, els limfòcits, al microscopi, es veuen tots iguals, però ara s'han classificat en diferents tipus, d'acord a les seves propietats funcionals. Aquesta classificació es realitza amb l'ajuda d'anticossos monoclonals.

7.       RECERCA BIOMÈDICA I ELS ANTICOSSOS MONOCLONALS

Els anticossos monoclonals han passat a constituir un complement indispensable per a l'enginyeria genètica i la biotecnologia. Mitjançant l'enginyeria genètica s'aconsegueix que bacteris o altres microorganismes produeixin substàncies d'ús mèdic (interferon, insulina, hormona de creixement, etc.), però per poder usar-les en humans, aquestes necessiten purificar-se, perquè juntament amb elles hi ha molts uns altres contaminants (proteïnes bacterianes, restes de bacteri o uns altres contaminants). Els anticossos monoclonals poden utilitzar-se per a aquesta purificació. El procediment consisteix a passar el material impur a través d'una columna que conté anticossos monoclonals fixos en una matriu i que són específics per a la substància que es vulgui purificar. Els anticossos atrapen aquesta substància mentre totes les impureses segueixen el seu camí. Posteriorment es tracta la columna de manera de trencar el complex antigen/anticòs, quedant així el producte pur.

Aquesta tècnica també s'utilitza per purificar vacunes preparades per enginyeria genètica, a qualsevol antigen viral. La tècnica té l'inconvenient que per separar l'antigen de l'anticòs s'utilitzen mètodes dràstics que poden alterar la qualitat de la proteïna, podent obtenir-se productes inactius.

Cèl·lules humanes