Aquesta tècnica serveix
per amplificar un fragment d'ADN. Per “automatitzar” el procés calia un enzim
que no es degradés a temperatures elevades (quan es desnaturalitza el DNA). És a
dir, ha de ser termoestable. La Taq polimerasa (obtinguda del bacteri Thermophilus
aquaticus)és un enzim que compleix aquestes característiques
Per comprovar que la tècnica no ha sortit defectuosa es pot fer dos
comprovacions:
1. Positiu: posar un DNA conegut i veure si s’amplifica be.
2. Negatiu: posar tots els reactius excepte DNA. No s’ha d’amplificar res.
APLICACIONS:
-
Estudi de malalties (recerca biomèdica).
-
Diagnòstic precoç.
-
Genètica forense.
-
Anàlisis de DNA antic (mòmies, neandertals,
etc.).
-
Filogenies moleculars.
Aquesta tècnica la vam
conèixer gràcies a la sortida que vam fer els alumnes de Biomedicina a la
Universitat de Barcelona de Biologia, on el professor Metges ens va explicar
que era la Pcr i a part, ens va ensenyar com es feia servir una pipeta
electrònica, com les que feien servir a la Universitat.
VISUALITZACIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada