RECERCA: LES CLAUS DE LA LONGEVITAT

Aquí trobem la presentació en powerpoint de la nostra recerca sobre la longevitat:

PRÀCTICA SOBRE ELS NOUS FÀRMACS I ELS PROBLEMES CARDIOVASCULARS

           El passat dimarts 24 de gener la doctora Surroca, farmacèutica, ens va fer una conferència sobre els nous fàrmacs. Tot seguit vam fer una pràctica comprovant els nivells de glucoses en la sang, perfil lipídic i la tensió arterial. Amb la conferència vam poder aprendre les següents qüestions:

          -  Resum del desenvolupament de nous fàrmacs:

    El procés d'investigació del nous fàrmacs 897 Milions $. Aquesta xifra indica la mitjana del cost que ha  d'assumir la industria farmacèutica per cada nou  fàrmac.

Número de substàncies analitzades per cada nou fàrmac: 1.000.000. Aquesta xifra indica la mitjana de substàncies que són necessàries per analitzar fina poder obtenir un  nou fàrmac. A part, el temps de mitjana per presentar el medicament al mercat són 12 anys. 

farmacèutica. Les fases d'investigació en els nous fàrmacs són la fase pre-clínica ( in vitro ) i les fases clíniques ( in vivo ) 

                         

           - Identificar quins són els riscos cardiovasculars

              Les persones que fumen, beuen alcohol, tenen la tensió elevada, edat elevada o tenen diabetis. Els nivells més de glucosa i altres substàncies són:

    - colesterol HDL: 

     menys de 40 mg/dl homes: risc augmentat de l'enfermetat cardíaca 

     menys de 50 mg/dl dones: risc augmentat de l'enfermetat cardíaca 

      40 - 50 mg/dl: risc normal d'enfermetat cardíaca 

      - Glucosa en dejú normal: menys de 120 mg/100 ml

      - Colesterol total correcte: menys de 240 mg/100 mL

      - Triglicèrids normals: menys de 200 mg/ 100 ml 

      - Mesures per calcular i identificar els possibles riscos cardiovasculars 

      ·PROVA DE GLUCOSA EN SANG: Tenim dos aparells: una agulla automàtica que serveix per punxar-nos com ho fan els diabètics i un aparell per mesurar el nivell de glucosa. Agafem una tira reactiva i la fiquem dins la màquina. Col·loquem una agulla a la màquina de punxar i després de netejar la pell, ens punxem. Deixem que la sang caigui sobre la tira reactiva i ens mostra el resultat immediatament. Les proves de la glucosa s'han de fer en dejú. 

      ·TENSIÓ ARTERIAL: Es col·loca la cinta al voltant del braç, de manera que la part inferior estigui a 2 dits de distància del colze. S’ha de deixar el braç a la taula i no parlar ni moure’s. La cinta s’infla i mesura el teu valor màxim (durant la sístole) i el valor mínim (durant la diàstole) i la pulsació.

Tensió arterial 

 ·PERFIL LIPÍDIC:Primer s’ha de desinfectar el dit i punxar-lo tal i com havíem fet amb la prova de la glucosa però aquesta vegada agafem la sang amb un tub petit, per on la sang puja per la capacitat que té la sang de capil·laritat. La posem a la màquina, en la placa i aquesta triga una mica a donar els resultats.

Dona el volum de colesterol total i d’HDL(colesterol bó) i d'LDL (colesterol dolent), a part del nivell de triglicèrids.

perfil lipdic

-        - Estudi fet al laboratori: 

	Colesterol total	HDL	TG	LDL	TA (sístole)	TA (diàstole)
VALORS MITJANS	179	35	62	131	147	99
EXEMPLE	171	35	79	131	95	72

VISITA A LA CLÍNICA DIAGONAL

El passat dimarts 10 de gener vam anar a visitar les instal·lacions de la recent inaugurada clínica Diagonal. Ens van fer una ruta guiada. Primer per les instal·lacions on es fan les proves amb radiactius com radioteràpia i també les sales on els pacients amb càncer han de pendre les seves dosis de quimioteràpia. Seguidament ens van ensenyar l'àrea d'urgències malgrat que no vam poder veure un sala perque estaven totes ocupades. Seguidament, ens van ensenyar les sales de parts on tot estava esterilitzat, i des de fora vam poder observar els pasadissos dels quiròfans. Tot seguit ens van ensenyar el laboratori on analitzan les mostres de sang i de qualsevol dels teixits dels pacients. Per últim, ens van ensenyar la cuina i la consulta d'un metge. Ens va sorpendre en la nostra visita la gran organització que hi havia en l'hospital i lo ben preparat que estaven totes les parts que vam veure. 

Després de la nostra visita la doctora Roser Morer, treballadora en l'apartat de farmacologia de l'hospital ens va fer una conferència on ens explicava les interracions que poden haver entre diferents fàrmacs i els possibles problemes que poden ocasionar-li al pacient. De la presentació vam poder definir els següents conceptes:

- interaccions farmacològiques: es produeix quan l’activitat o efecte d’un fàrmac es troba afectat per la presència o acció d’un altre. A les interracions ées poden duu a terme a traves de dos fàrmacs diferents, entre un fàrmac i un aliment i entre un fàrmac i un procés de fitoterapia.Les consequències d'aquestes interracions poden ser la falta d’eficàcia d'un dels dos fàrmacs o que crei un problema de toxicitat en el pacient. Per poder impedir les interracions entre medicaments problemàtics s'ha de vigilar la fitxa tècnica del medicament, preguntar al nostre metge i que aquest consulti en la base de dades electròniques.

Per exemple, si es prenen a la vegada la warfarina (un anticoagulant)  i miconazol oral (un antifungi) el pacient podria patir una interacció farmacolòca. També pot afectar l'alcohol en grans quantitats ja que, aquest afecta al fetge i la regulació dels medicaments que ens prenem les regulen aquest òrgan, podria minvar l'eficàcia del fàrmac.

- farmacogenòmica: l’estudi de com les persones responen de forma diferent als fàrmacs en funció dels seus gens. La gran variabilitat genètica que hi ha fa que alguns al·les de l'individu fagin actuarde manera erronea a un medicament. Ho anomenem polimorfismes genètics com la variabilitat en la resposta farmacològica i a la susceptibilitat als medicaments i a tenir una resposta tòxica. Per poder solucionar aquest problema s'està investigant  les interaccions farmacològiques i així modificar el metabolisme de fàrmacs. Amb aquestes investigacions es vol individualitzar la teràpia medicamentosa, per assegurar que el tractament sigui eficaç i segur en un determinat pacient. Actualment són molts els fàrmacs en els que es recomana la realització d’un test farmacogenètic abans de la seva utilització. 

 Un exemple de la influència d'un gen en la funció d'un fàrmac es el del cetuximab, utilitzat en el tractament càncer de cólon. Si es fa un prova genètica i resulta que el gen en concret K.RAS esta mutat podria portar problemes al pacient.

MARATÓ TV3 - TRANSPLANTAMENT I REGENRACIÓ D'ÒRGANS I TEIXITS

Com cada any es celebra la Marató de tv3 en ajuda de algun camp científic,sanitari o biomèdic per donar-lis fonts d'ingressos i sensibilitzar la població amb els problemes sanitaris. Aquest any la Marató s'ha centrat en el transplantament d'òrgans i regeneració de teixits. Per això hem volgut informar-nos de com esta Catalunya preparada científica i tecnològicament en aquest camp.

Han passat més de 40 anys des que es va fer el primer trasplantament, i des de llavors els avenços clínics i quirúrgics han sigut espectaculars. Catalunya és un referent en el món del trasplantament.

Moltes activitats per la regeneració de teixits es duen a terme al laboratori

El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. Es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà; tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.

També es poden trasplantar cèl·lules que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'un donant sa.

Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d'espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. La tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. L'augment de les llistes també ha propiciat que s'ampliïn els criteris d'acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d'espera. Els casos pediàtrics cada vegada tenen més importància i es poden arribar a trasplantar òrgans o teixits a nadons a partir de 3 quilos de pes.

En algun moment de la nostra vida, tots podem necessitar un òrgan per continuar vivint. Avui dia a Catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan. No tots els pacients en llista d'espera el podran rebre; per això, un 10% dels malalts moriran abans de rebre'l.

Com es pot observar l'esperança dde vida d'un pacient amb un òrgan transplantat es molt limitada, ja que a part els pacients després de la intervenció hauran de pendre inmunodepresors tota la vida perquè les cèl·lules hostes del nou òrgan no ataquin al individu. Per això la Marató invertirà els diners en la investigació per la millora de vida dels pacients. 

RECERCA BIOMÈDICA A CATALUNYA

Durant els últims anys, la investigació de la biomedicina ha augmentat considerablement arribant a assolir un nivell força semblant al de països més avançats europeus com Alemanya, França, el Regne Unit, etc. Tot i això, un dels principals problemes que existeixen i que s’intenta resoldre a l’hora de parlar d’investigació a Catalunya és la falta de patents, per culpa la insuficiència de fons per investigar i millorar els modes d’investigació.

Per augmentar aquesta investigació cada any es fa un ajut econòmic que permet impulsar projectes de recerca liderats per científics que treballen a les principals institucions catalanes encarregades de duu a terme la recerca biomèdica. Un clar exemple d’aquest impuls i d’aquesta col·laboració, han estat una xifra de 84.751.412 euros invertits en un nombre de 565 projectes de recerca des del 1992 fins el 2009, i encara se’n fan més. S’intenta que cada any el projecte sigui diferent, per això sempre es fa una presentació de projectes dels quals es tria al qual aniran tots els diners recaptats per La Marató.

Catalunya dintre el món posseeix un lloc força elevat en el tema dels trasplantaments, és una de les pioneres en molts tipus de trasplantaments d’òrgans, com el de ronyó, fetge, cor o pàncrees, tot i això hi ha més no sempre es pot satisfer tot l’àmbit ja que hi ha més persones necessitades d’òrgans que no pas donants. Cada any aquest tipus d’investigació va en augment, perquè es milloren els mètodes de trasplantament, també comencen a fer-ne d’òrgans els quals no se n’havia practicat amb anterioritat, o fins i tot ossos. També s’ha avançat molt en la matèria del rebuig del pacient respecte l’òrgan trasplantat, això provoca un greu problema, ja que la persona pot arribar a morir, per tant la recerca biomèdica també enfoca els seus avenços a millorar les maneres de tractat el rebuig i intentar impedir-lo o disminuir força.

PRÀCTIQUES VIRTUALS SOBRE LES CÈL·LULES MARE

En l’activitat virtual d’Edheads(www.edheads.org), es dóna el cas de que volen probar dos estratègies que estan sent provades clínicament amb persones humanes per primera vegada.  Les dues tècniques intenten solucionar els efectes causats per un atac de cor o altres malalties cardíaques.

1. En la primera activitat aconseguim a través de diversos procediments crear una línia de cèl·lules mare. Un dels pasos és: 

Com seleccionar una cèl·lula mare:

En la pràctica per escollir les cèl·lules mare ens centrem en les que hi ha al moll de l’os. Aquest procediment és invasiu i per això ho ha de fer un expert. Una vegada que tenim les cèl·lules del moll de l’os, eliminem les cèl·lules vermelles, i  mirem part de la mostra en el microscopi. On podem observar diversos tipus de cèl·lules però només podem saber si són cèl·lules mare mirant el que fan en un cultiu. Llavors seleccionem un tipus de cèl·lules que vulguem cultivar i la resta ho congelem amb nitrogen líquid per poder salvar les mostres. Aquestes cèl·lules es conserven durant dècades i les faríem servir si observem que les cèl·lules que hem seleccionat per cultivar no són les cèl·lules mare que volem.  

Procés d'extracció de les cèl·lules mare del moll de l'òs

2. En la segona activitat podem observar el procés per reparar les cèl·lules cardíaques del cor d'un pacient que ha patit un infart a través de cèl·lules mare. Un dels pasos és: 

Com injectar les cèl·lules mare d’un pacient al cor del mateix pacient:

Primer de tot esterilitzem l’àrea del maluc del pacient que ha patit un infart per poder treure cèl·lules mare del moll de l’os. Farem servir una agulla fina per treure la mostra. Llavors portem les mostres al laboratori perquè siguin centrifugades, separades i netejades. Les cèl·lules podran ser injectades un altre cop al pacient. Ho farem a través d’un procediment anomenat cauterització. Anirem per l’arteria esquerra femoral, després per l’aorta, a través de la vàlvula  aorta i després al ventricle dret. El nostre pacient segons la pràctica té 68 anys amb un historial de atacs de cor. Això vol dir que li costa respirar, es cansa ràpidament i altres símptomes. Això és perquè el ventricle dret no li funciona com hauria i per això li injectarem cèl·lules mare al ventricle dret. Injectem una agulla per l’arteria i després una guia de 18 cm a través de la agulla. Llavors podem una vàlvula que ens ajudarà a tenir l’arteria femoral oberta i així podrem posar la guia de 100 cm que ens portarà fins el ventricle dret on a través de imatges en podrem fixar on està la part danyada del cor i així podrem injectar les cèl·lules mare en el lloc correcte. 

Procès per introduir les cèl·lules mare al cor del pacient

ENTREVISTA A LA DOCTORA ARAN

Després de la xerrada que ens va fer la doctora Aran vam fer un recull de preguntes entre tots els membres del grup i li vam enviar a la doctora perquè ens respongués els nostres dubtes. El resultat va ser aquest:

1. Com preveu que la utilització de les cèl·lules mare afectarà la societat del futur?

Jo crec que les cèl·lules mare (CM) no seran la solució a tots els problemes de salut del futur, però si penso que trobaran al seu lloc en el tractament de determinades patologies i que tindran un paper important. Crec que encara hem de trobar quin és el tipus de CM més adequat per a cada indicació. Les CM afectaran a la societat en el sentit que es podran tractar determinades malalties que ara són incurables o comporten una qualitat de vida molt dolenta.

2. Els investigadors estan d'acord que hi ha hagi un comitè ètic que reguli els projectes sobre cèl·lules mare?

Si. La majoria dels investigadors estan d’acord amb el paper dels Comitès d’Ètica.  Els investigadors estan al servei de la societat, posen els seus coneixements al servei de la societat. Els Comitès d’Ètica són una representació de la societat, això si  amb els coneixements adequats per decidir el que pot ser profitós per la societat tenint en compte els principis de beneficència i no-maleficència.

3. Realment tot el problema ètic que es planteja últimament amb les cèl·lules mare, afecta d'una manera directa i determinant en el desenvolupament de noves tècniques o simplement en la investigació amb aquestes i els seus possibles fins?

El problema ètic que afecta  a les CM embrionàries degut a l’utilització d’embrions humans pot arribar a afectar el desenvolupament de noves tècniques. Recentment la Cort de Justicia de l’Unió Europea va acceptar la demanda de Greenpeace en contra una patent presentada per el professor Oliver Brüstle que descrivia la metodologia per la diferenciació a un determinat tipus cel·lular a partir de CM embrionàries humanes. La Cort va donar la raó a Greenpeace al·legant  un article d’una Directiva Europea que diu que “els embrions humans no es podran utilitzar per a us industrial o comercial”.

La qüestió es si qualsevol metodologia que impliqui la utilització de CM embrionàries humanes estarà exclosa de patent. (Jo, personalment, considero que no és el mateix un embrió que una línea de CM embrionàries).

 Sabem que perquè una teràpia arribi a tothom ha d’estar implicada la industria farmacèutica. La industria no posarà diners en la recerca si no veu un benefici a curt o mig termini. I sense patents, la industria farmacèutica no estarà interessada en invertir diners en recerca.

Per tant, si que pot afectar, i molt!

4. De la mateixa manera que és possible aconseguir cèl·lules i teixits especialitzats a partir de cèl·lules mare és possible crear un òrgan sencer, com per exemple un cor, a partir de cèl·lules mare? Si és possible com es duu a terme?

S’ha aconseguit, amb cors de porc, eliminar totes les cèl·lules del cor i deixar no més la estructura del cor, i s’ha “reconstruït” el cor amb cèl·lules mare mesenquimals del propi porc i  que aquest “cor reconstruït” bategui.

Ara s’està començant a fer proves amb cors humans no aptes per trasplantament. L’estudi està en una fase molt experimental i falta molt encara per que aquest cor reconstruïts es puguin utilitzar per teràpia. L’avantatge de la tècnica seria que al utilitzar cèl·lules mare mesenquimals del propi pacient no hi hauria rebuig. A més es podrien utilitzar cors que actualment no son aprofitables per trasplantaments. Tindríem mes òrgans per trasplantar.

5. A partir de cèl·lules mare, es pot crear un individu?

 No, no es pot. Aquesta és la diferència entre cèl·lula totipotent i pluripotent. Les CM embrionàries són pluripotents. Un zigot o qualsevol cèl·lula d’un embrió fins a l’estadi  de 8-10  cèl·lules és totipotent.

6. En quines circumstàncies un teixit creat a partir de cèl·lules mare crea rebuig al pacient que li són implantades?

Quan no són genèticament idèntiques al receptor. Si no es pren tractament immunosupressor.

7. Si les cèl·lules mare es diferencien segons el medi en el que es troben, com pot ser que en un teixit cardíac en creïn, a vegades, altres cèl·lules, com ara del teixit epitelial?

Perquè tot i que l’entorn te molt a veure en la diferenciació, no és el mateix un medi de cultiu a una placa de Petri al laboratori, del que saps tots el components que un teixit determinat.

8. He llegit que hi ha una possibilitat de crear cèl·lules encapsulades, que porten una membrana sintètica que permet solucionar molts dels inconvenients que porten aquestes cèl·lules mare, Ja s'ha dut a terme o és només una hipòtesi? Com funciona exactament? Com es crearia i es col·locaria aquesta membrana?

Jo he llegit que s’ha utilitzat membranes d’alginat per encapsular cèl·lules productores d’insulina per tractar pacients amb diabetis. Pel que he llegit s’ha tractat pel moment un sol pacient.

Es tracta d’una membrana porosa que deixa passar els nutrients de l’exterior i sortir l’insulina del interior, però no deixa entrar els anticossos, i per tant no hi ha rebuig.

De tota manera, algun problema deu haver-hi perquè la publicació del tractament d’aquest pacient és del 2007. Si no han tractat cap pacient més, deu ser que alguna cosa no funciona, encara que no ho diguin...

9. També he llegit que hi ha un grup d'investigació que va aconseguir el següent, a partit de cèl·lules mare i coral. "Otro grupo ha usado una combinación de trozos de coral (una cerámica natural de carbonato cálcico) con células madre mesenquimales para generar implantes ortopédicos que lograron curación al menos parcial de lesiones óseas en ovejas. Al cabo de varios meses tras la implantación, estos composites de coral se habían remodelado como huesos maduros, e incluso habían logrado su fusión completa con el hueso nativo. Parece ser que parte del éxito se debe a que el coral suministra una matriz porosa tridimensional reabsorbible, que permite la infiltración y organización de las células repobladoras."
S'ha provat més aquesta tècnica? Ja ha estat provada amb humans?

No se si aquesta tècnica en concret s’ha assajat ja en humans. Però es cert que s’estan provant diferents estructures de diferents components que actuen com a matrius que aguanten i donen l ‘estructura en 3D que es necessita en molt casos. Les cèl·lules es situen “repoblant” aquestes matrius. S’està utilitzant sobretot en traumatologia.